Al banderer de la pau
quan es perd cobert d'espessa boira,
ni el teu crit que es transforma en clam
perquè amb tu som tots com un sol home.
Tant de temps han amagat
l'autèntic pas de qui ens ha precedit,
massa temps han retingut
l'autèntic cant d'aquest país.
Lluitarem de ferm, anant colze amb colze,
tu has encès un foc que atiar-lo cal
mentre mantens ben alta
la bandera de la pau.
La primavera ens portarà flors,
serà el poble senyor de tot,
no hi haurà explotats ni explotadors,
ni cap vençut ni vencedor
si abrandem amb l'esforç
la raó dels teus mots:
"Cal lluitar contra el fort per deixar de ser febles
i contra nosaltres mateixos quan siguem forts"
La teva paraula cada cop més
va passant les reixes per volar després
No és en va el teu gest, company,
quan es perd cobert d'espessa boira,
ni el teu crit que es transforma en clam
perquè amb tu som tots com un sol home.
Autor(es): Joan Vilamala,Joan Crosas