Al cafè del barri
El fadrí del cafè
espera que la gent
se'n vagi.
Sols no resten clients:
dos joves cor-ardents
i un avi.
Un avi que el joc
de morir poc a poc
s'inventa.
I una parella amb mans,
amb llavis i amb la sang
calenta.
Molts consells té el vell
i els dóna a tot aquell
que visqui.
Els joves tot el cel
corglacen dins el gel
d'un whisky.
Joves cap al demà
i vells cap a l'ahir,
tots ploren.
Els consells no són res
i l'esperança és
plor d'hores.
Hores que van passant
maleint o somiant
quimeres.
Quimeres d'home sol
que alimenta l'alcohol,
quimeres.
Quimeres d'home sol
que alimenta una estrella,
quimeres...
Mentre el fadrí s'adorm
i somia el diumenge
que passarà a les Planes
si és que no hi ha futbol.
Autor(es): Guillem d'Efak,Antoni Parera Fons