Al carrer llarg
i, de pressa, t'adones que ja no hi és.
Un home, dos homes miren cap a fora,
espien qui passa, què passa al carrer.
És trist veure com et miren,
un ull sobre l'altre i tots sobre teu.
Qui sap qui tens al costat, a la vora del teu braç.
I no et decideixes, no saps què fer.
I ningú no vol ajudar-te.
Al carrer llarg això és molt normal.