Al Cor De La Boscúria
de penjarelles d'herba com filagarsa cau.
Quan la tempesta afua son perllongat udol
i trenca, esperitada el fil del fontinyol,
quan les afraus ressonen, del sostre als fonaments,
com una ermita buida oberta a tots els vents,
ell plora amb un dolcíssim gemec de flabiol
que esboira la tempesta i renovella el sol.
Autor(es): Guerau de Liost,Foscor