A l'interior
soc la imatge del que veu plorar,
més el temps ja no podrà esborrar,
no faria el que vaig fer per tu.
Al ritme del meu cor
guarde a l'interior
la flama d'amor.
Hui deixa'm escapar,
jo vaig poder ser
com un huracà.
Vaig esborrar
petjades al anar,
ara puc entendre
que amb temps no se'n van.
I al decidir esta si que sí,
volguí fer-ho i poder ser
tan gran com tu.
Qui vaig ser hui no puc recordar,
sols soc l'ombra de qui fou ahir,
i encara que em pose enfront l'espill,
no em puc reconéixer reflexat.
Al ritme del meu cor...
Vaig esborrar...