Amb peus de plom
Sentir sense sentir,
com si res ni hagués a l'entorn.
Molts cops pesant massa les limitacions.
El caminar es torna lent,
el pensament sinuós,
Una ombra d'inèrcia velant-te la visió.
Anar amb peus de plom, per no dir la veritat.
Anar amb peus de plom, per res no canviar.
Anar amb peus de plom, perquè no sigui dit.
Sempre amb peus de plom, contra el teu propi neguit.
És d'anar amb peus de plom, que ens quedem sense crits.
Entrampats en el fang, sense poder-ne sortir.
És d'anar amb peus de plom, que no podem arrancar el vol,
I no veiem altre món, que el que ja ens és petit.
És d'anar amb peus de plom, que tenim la por com a únic amic.
Anar amb peus de plom, en contra dels sentits.
Anar amb peus de plom, seguint el que està escrit.
Anar amb peus de plom, des de que ets molt petit.
Sempre amb peus de plom, contra el teu propi neguit.
Autor(es): Josep Mª Baulenas