Amics
amics, que presents us tinc en el meu món.
que no valeu diners,
que no valeu riqueses.
Que valeu un somrís en un dia gris
que sou el sol que escalfa aquest meu cor,
que compartiu el que em resta de somni
que viviu amb mi un temps d'incertitud.
Amics! Amics! Avui us canto aquest poema
i no tinc prou paraules,
i no tinc sons suficients,
per a dir amics,
que no valeu diners,
que no valeu riqueses.
Amics, que sovint us recordo amics,
amics, que sempre us tinc en el meu cant,
que no valeu diners,
que no valeu riqueses.
Que valeu com l'aigua en el desert
que sou ponent que infla mes veles,
que compartiu el que soc i el que tinc
que viviu amb mi el plor d'un món malalt.
Amics! Amics! Avui us canto aquest poema
i no tinc prou paraules,
i no tinc sons suficients,
per a dir amics,
que no valeu diners,
que no valeu riqueses.
Autor(es): Jordi Moltó