Angela
Avui sense dir res quan sigui fosc
entremig de sorolls i d’enrenou
me n’aniré de casa fins al bosc.
Correré pels carrers bruts i esberlats
on la llum balba dels fanals antics
no faci gaire mal a la foscor.
Me’n vaig d’aquí, deixa’m venir
no hi ha ningú, digue’m on ets
que junts anirem molt més lluny
s’acabarà el món quan la lluna faci el ple.
I ara quan obri els ulls cada matí
i la mare em porti tres petons al llit
i una abraçada que també és per tu...
Et buscaré, deixa’m venir
per què no véns, digue’m on ets
que en els forats de les parets
hi han començat a créixer alguns clavells vermells
No diguis res, deixa’m venir
no sé tornar, digue’m on ets
ets la bellesa de l’absurd
t’esperaré com cada nit al mateix lloc.
Autor(es): Trenkaband