Apocalipsi
Tan i tan molla era la carn
que de fregar-la, ens enrampàrem,
fórem dos morts peixent les aigües,
tan i tan plana era la mar
Ni un sol dels tretze traus del rai,
tan i tan dens era el salobre,
vessà les nafres de l'esprit
i eutrofitzàrem l'infinit,
tan i tan ample era l'espai
Tan i tan moll era l'espai
que de xopar-me'n, vaig com caure,
avall avall sens on 'nar a raure,
tan i tan lluny quedava el rai
Ni un sol dels set ulls de l'escarn,
tan i tan dens era el no-temps,
veié mutar-me en protosaure
i vaig llançar-me a uns altres tremps,
tan i tan viva era la carn