Aprofita
que ara no record molt bé
no vaig tenir valentia
per dir-t'ho en aquell moment.
Llavors vaig començar a somriure't,
a sentir-te més a prop meu,
li vaig demanar a en Jaume
què en pensava d'aquest fet.
I va dir-me:
Aprofito el què passa,
aprofita i queda bé,
aprofita, no te tallis,
s'ocasió pot venir prest,
un dia d'aquest.
Un dia vaig descobrir
que en el fons del meu coret,
hi havia un racó buit
esperant per omplir-se.
Em va fer gràcia la resposta
no vaig sébrer ni què fer,
si llançar-me o escapar-me
quan te vares acostar.
I vas dir-me:
Aprofita...
Aprofita ara que pots,
és el teu moment, demà
serà tard, tots tenim una oportunitat
no la deixis passar,
te'n penediràs, cagun l'ou.
Autor(es): Antoni Nicolau