Aprenent
vull ser alumne dels qui baden, aprenent del verb no fer
com la quieta sargantana enganxada a la paret
i sé que penseu vosaltres: ara aquest s'ens ha grillat
però deixeu les cames laxes i afluixeu el maxil·lar
que un petit filet de bava ens farà caure el vernís
i l'esmalt de la façana potser amaga un paradís
clava el fre que el temps escapa com sardina entre les mans
i vigila si derrapa, s'endú els somnis, s'endú els anys
un calaix amb hores buides, un silenci palpitant
un espai per somiar truites, un espai on fer-se gran
que un estrip a la cuirassa ens farà caure el vernís
i l'esmalt de la façana potser amaga un paradís
cal enfocar la bocana amb les veles d'alta mar
que la cursa mai s'acaba i no és bo quedar encallat
que fan falta moltes voltes per descobrir un gran secret
la millor forma per córrer és aprendre a estar-se quiet
que un descans de galopada ens farà caure el vernís
i l'esmalt de la façana potser amaga un paradís
Autor(es): Enric Barbat