Aquest home
Una silueta travessa, en el fred de la nit.
Cruixen sota els seus peus espurnes de gebrada,
les espatlles sota el pes de la lluna glaçada.
Baixa cap a la vila vella per les ombres del parc.
Veu el film de sa vida, feix de moments mancats,
rumia al que seria, si s'havien complert
teles i escenaris, cartells, macroconcerts.
Entra i tanca la porta. Prova d'escriure un xic.
Cerca una melodia... dubta de ser music.
I quan arriba l'alba se li escapa un gemec.
I m'adono que aquest home, ara sí, el conec.
Autor(es): Carles Sarrat,Benjamin Sarrat