Ara hem 'gafat una usança
que caminam com es crancs,
de gatzell cap a la banda,
deixant es terrenos plans.
En tenim sa culpa naltros,
no ens podem anar queixant,
que en fantasies i gales
gastam més que no guanyam.
Ses dones van emprendades,
es hòmens vestits d'estam.
Tot són puntilles i randes
en sos vestits de davall.
Que com van atrossellades,
semblen un barco mercant
amb ses banderes de gala,
com se n'entra a Tetuan.
Ara hem 'gafat...
Tot Eivissa està esmortida,
espanyada, encimentada.
Des Amunts i Ses Salines
sol quedarà recordança.
Formentera, bella amiga,
de festejadors voltada,
que no et deixin mal ferida,
com xalana esfondrada.
Riba un temps en què sa llengua,
fa set segles catalana,
com un timó que no serva,
és del tot arraconada.
Ara fonament mos sobra:
defensem s'illa galana,
es seus mots d'antiga història,
portem sa bandera alçada.
Ara hem 'gafat...