Arrels
Creixent on la família t’arrossega.
Però una cosa t’hi unirà per sempre.
Les arrels són a la terra.
Cadascú té la seva història, dolentes i bones,
Començant des de sota buscant-se la vida en una ciutat nova.
Que et posa a prova,
I que fa plantejar-te d’on vens, on vas, que fas,
perquè has donat tantes voltes.
Abandonar l’orígen buscant respostes,
Com una espora
que viatge per l’aire buscant aquella planta preciosa,
i quan la troba se n’adona,
que no pot oblidar les arrels que l’han fet persona.
La veu d’algun familiar que només escoltes quan telefones,
Les xerrades amb l’àvia asseguts a l’ombra,
Explicant-me històries del camp,
I tot el que han treballat perquè ha casa no hi faltés un plat,
M’emociona.
Arrels
Que t’aferren a la terra d’on provens,
Intentes que no siguin obstacle quan vas creixent
En aquest lloc nou on t’ha portat el vent.
Siguis qui siguis i on estiguis mai oblidis
Les arrels.
Que t’aferren a la terra d’on provens,
Intentes que no siguin obstacle quan vas creixent
En aquest lloc nou on t’ha portat el vent.
Siguis qui siguis i on estiguis mai oblidis
Les arrels.
Sobre les que hem edificat tot el que som,
Les que et treuen el son,
Perquè ja no hi són.
Les vas deixar enrere per una il·lusió.
Abandonant uns somnis per trobar-ne uns nous.
No els trobes i no et rendeixes,
Perquè a la vida hi ha més somiadors que somnis,
Però aquests existeixen.
T’han portat fins aquí,
Digues-li
destí o verí,
Llarg camí,
Sempre intentant sent feliç
Recordo quan érem petits i
Vam,
Córrer junts amunt i avall amb
La il·lusió d’algun dia fer-nos grans,
Mirant sempre endavant
Però sense oblidar mai
El que ja hem recorregut i del que hem après tant, tant, tant...
Seguim corrent plegats però passen els anys,
I la nostàlgia cap a la terra ja no es res estrany.
El clima, el paisatge, els companys.
Que has deixat enrere, et fan estar alerta
per no caure en paranys.
Els que la vida et posa per a que creixis dur,
Siguis tu, tinguis l'actitud,
Per enfrontar-t’hi amb orgull
Sabent com has viscut per encarar l’incert futur,
Tenim família i arrels, arreu, que no es donen mai per vençuts.
Com hem crescut, com hem canviat
Com hem perdut, com hem vençut,
Com hem clavat arrels avall, mirant amunt.
Tota llavor regada amb amor dóna els seus fruits.
Arrels
Que t’aferren a la terra d’on provens,
Intentes que no siguin obstacle quan vas creixent
En aquest lloc nou on t’ha portat el vent.
Siguis qui siguis i on estiguis mai oblidis
Les arrels.
Que t’aferren a la terra d’on provens,
Intentes que no siguin obstacle quan vas creixent
En aquest lloc nou on t’ha portat el vent.
Siguis qui siguis i on estiguis mai oblidis
Les arrels.