Asfalt mullat
mai és un bon temps per a sofrir.
Un mar de dubtes la teua raó.
Agafant-se de la mà els veres eixir,
agafant-se de la mà els veres marxar,
dolent fortuna!
Asfalt mullat què passarà hui?
La mala sort a les rodes veu la fi.
Un crit a l'aire, ningú el podrà sentir.
Ai, tingues compte!
La carretera et convidava a eixir,
tirant de rodes sense altra fi,
que anar tan lluny i ràpid com el vent.
A l'horitzó es veia una cortina gris,
ombres difuses et recordaven l'ahir,
per què se n'ha anat?
Asfalt mullat...
Voles, voles, com una avió,
pot ser l'hostessa estiga a algun racó.
Davall del fre saps prou bé que no està,
per això el xafes.
Despertes estrany a una obscura habitació.
Sis anys de la teua vida esborrats
de la memòria.
Què passà?, qui ho feu?, qui t'enganyà? Per què?
Asfalt mullat...
Voles, voles...
Voltes, voltes, com als cavallets,
penjant el “retro” com un gran cascavell.
El volant gires una vegada més.
És impossible!