Asseguts en el temps
no sabria que respondre't,
em fa tanta por avançar
per aquest camí llunyà.
M'esborrona una cançó,
i els crims em fan sentir ràbia.
Quan se'ns cremen les muntanyes
sento escalfor.
Ens vam quedar asseguts en el temps,
veient com marxava la vida.
Ens vam creure les melodies de les cançons.
vam perdre el tren, vam perdre el nord
del comunisme i dels feixisme.
De cap a cap sempre arribem al mateix lloc.
Hem fet servir els sentiments
barrejats amb els sofismes.
Hem aprés que si hi ha un Déu,
s'ha oblidat de tanta gent.
Ben segur que hi ha un secret
que fa ratlles en la història,
però segur que el secret,
és que no hi ha secret.
Autor(es): Santi Vendrell