Àtic segona


Torno a casa marejat, per sota de fanals que no funcionen,
i de carrers que van i van pujant.
Sento els meus passos ressonar i aixeco el cap per veure la ciutat
i a sota un mar ataronjat i
aiiiii que tranquil·la es veu des de aquí a dalt
però aquesta calma és aparent perquè tot bull en l'asfalt
aiiiiiiii em sento bé al teu costat,
que jo d'aquí no vull marxar, que tot es mou sempre al meu pas...

Braves a la terrassa d'aquell bar a prop del parc,
una vella que passa tot donant de menjars als gats,
cues a la plaça esperant el 28,
música que sona des de un cotxe tot guarnit,
veïns que et saluden i comenten els rumors
que tots coneixen però fan veure, que només ho saben dos, dooooosss

Ja sé que només és un tros de món, però cada dia és diferent...


Dins la ciutat hi ha llocs, racons i barris
una alegres, altres càlids, i alguns amb sabor especial
trocets de vida que caminen sols, són històries de debò
que passen al voltant de tots i
aaaiiii cada dia escrius un nou guió
i el sol que brilla en els balcons enfoca els passos dels actors i
aiiii que em sento bé al teu costat
que jo d'aquí no vull marxar, que tot es mou sempre al meu pas

Braves a la terrassa d'aquell bar a prop del parc,
una vella que passa tot donant de menjars als gats,
cues a la plaça esperant el 28,
música que sona des de un cotxe tot guarnit,
veïns que et saluden i comenten els rumors
que tots coneixen però fan veure, que només ho saben dos, dooooosss

Ja sé que només és un tros de món, però cada dia és diferent...