A un amic
saps que estic molt trist
i em pesen les nits,
sense tu no hi ha veus
que riguin per res i es fotin dels vius.
Tornes la mar en calma,
i els ocells llancen cants
que tan sols tu pots escoltar.
Tens l'art i arrels de l'estimació.
Sé que estàs lluny, però
escolta'm bé
tenir-te a tu
és tenir un gran goig
i si ara som tres, visca l'amistat.
Sé que algú marxarà,
i el temps farà
de jutge cruel.
Però aquest gran record
ningú no ens el prendrà.
Amic Xavier, que m'escoltes,
he perdut l'amor
i em fan mal els ulls
de tant que he plorat
tu saps que és molt trist tornar a començar.
Ja ho veus, l'amor no perdona,
i et diu adéu-siau
deixant-te només
recordant el jorn
que aquells bons amics
se'n van a Pamplona.
Autor(es): Santi Vendrell