Avui és el dia
noto el fred del ferro del carregador ple de bales
introduint-se al meu cervell
Avui és el dia i m'omplo de raons
perquè no em tremoli el pols
a l'hora d'apuntar els jutges
que m'empresonen dins l'angoixa
Avui és el dia en què decideixo treure el fiador
i posar una bala a la recambra del meu cor
Avui és el dia en què callaran les paraules
i parlaran les pistoles.
No hi ha res més perillós que qui no té por de morir
Avui és el dia en què premeré el gallet
i dispararé la paraula,
escopiré al passivista a la cara
i la meva actitud batzegarà les consciències...
i els rics ploraran sang!
Avui és dia en què la lluna
que il·lumina la nit dels pells fosques,
eclipsarà la llum artificial
del benestar cínic dels torturadors
Estic atabalat… dispara!