Bang Bang
que deixa cors de cendra en l’aire
Ja fa temps que no entenc el so del vent
Tampoc els teus desitjos de marbre
I demà serà igual guapa
perquè sempre tot m’ix mal
cada un dels dos a una punta del mapa
bomba lapa, et veig i esclata!
en este jo inconscient que m’interroga
bang! Bang!
En el calaix de la il·lusió i la vergonya,
i m’enfile per la tija més alta
tot i el drama crec que encara queda llum
no hi havia a València un tio tan begut
m’endinse sol en el bosc més profund de tu
Vam aprendre a passar les vesprades
vam aprendre a no plorar quan ens tallen les ales
La lluna m’encega de Xert a la Ribera
m’enfile de pressa pel rumb a la incertesa
Dóna igual si el que veus és clar o fosc
si veus el món des del tall més negre
I és que jo ja fa temps que em trobe sol
sols veig el marc i els claus d’aquest quadre
Som l’última pedra en el tallat
el noi rebel que no fa cas
jo no tinc trellat, reina
galtà en la dreta o en l’esquerra
sempre que parle erre
“erre que erre”,
una nit sèpia a la plaça del Cedre
No m’agrada pixar contra el vent, compi
a este pas a l’any que ve ja puc donar-te classe
No saps mai cap on vas
no saps tampoc d’on vens
No saps mai cap on vas
i el món es queda igual
Autor(es): Prozak Soup