Bèstia somrient
una visió semblant al foc
s’apodera per moments de tu.
Ho abraça tot.
Fon l’ombra de la por.
En silenci et parlarà, xiuxiuejarà.
Companyia poderosa com la son,
nua i real. Que no en tens prou?
Portes l’escalfor,
la primera nit d’un estiu sense tardor.
Bèstia somrient,
sàvia i complaent, ets idèntica a l’amor.
Agraïda! Encantat!
Noble final. El cercle s’ha tancat.
L’elegància i el bon temps
s’imposaran de sol a sol
Autor(es): Marc Prats