Blau
on se me queda cara de betzol.
Amb tu jo m'imagin cada matinada,
i no m'importa si han tapat Sa Foradada.
Amb tu me vull eixugar demà ses gotetes de la mar.
Per tu jo correré els matins ses cortines, i te
contemplaré si es sol t'il·lumina.
I, si plou i fa sol, jo amb sa mà te pentinaré.
I no es cap doi,
sa soledat t'ha fet pintar de blau homos amb falsos palaus.
Atura de somiar! I torna a sa realitat:
somiar a un matalàs deshabitat.
Plegats anirem a remar a s'Albufera,
veurem que allò no serà ja lo que era.
I si es vespre enrocam junts per Alcanada,
ja no m'importa si han tapat Sa Foradada.
Amb tu me vull espolsar demà sa salina de la mar.
Seràs es meu caragolet a sa muntanya,
a ses adversitats tots dos traurem sa banya.
Sigues es meu bover, nina, que jo també vendré.
I no es cap doi,
sa soledat t'ha fet pintar de blau homos amb falsos palaus.
Atura de somiar! I torna a sa realitat:
somiar a un matalàs deshabitat.
I no es cap doi,
sa soledat t'ha fet pintar de blau homos amb falsos palaus.
Atura de somiar! I torna a sa realitat:
somiar a un matalàs deshabitat.