Bòbila Blues
Segons ens han fet creure
Deu va fer Adam d'un tros de fang.
I que de pols varem néixer,
i a la pols hem de tornar.
Amb les mans i el cos cansat,
d'una jornada ben dura,
dia d'erera dia,
gent de cara trista, guanyen un bocí de pa.
En mig d'un soroll que no atura,
les llengües resten mudes,
torns de nit i dia,
i va passant la vida per un salari baix.
I ni ni ha descans !
ni per pensar !
S'ha de treballar,
per poder menjar.
Perquè.
Segons ens han fet creure
Deu va fer Adam d'un tros de fang.
I que de pols varem néixer,
i a la pols hem de tornar.
Plens de fang fins les orelles,
no ni ha art ni passió,
sols cal fer bé la feina,
l'amo sols vol producció
I l'argila de la terra,
s'haurà de barrejar,
amb les mans que han fet la feina,
amb les que van fer anar les eines,
quan ens arribi el final.
Perquè.
Segons ens han fet creure
Deu va fer Adam d'un tros de fang.
I que de pols varem néixer,
i a la pols hem de tornar.
Que de pols varem néixer,
i a la pols hem de tornar.
Autor(es): Josep Mª Baulenas