Bonica


M'he fet petit, 
en aquest món
i mentre oloro els teus geranis
a mi tot em sembla nou

Queda't al llit
aquesta nit
si no quan marxis
no podré dormir

He viatjat per tot arreu
sense trobar res de bo
com els teus encanteris
ja no hi ha res de millor

Vull que vinguis i no marxis
quan despunti la claror
que ens desvetllem ben a la vora
com si això fos més que un joc
ai com si tot fos més que un joc

M'he fet petit,
en aquest món
i mentre oloro els teus geranis
a mi tot em sembla nou

Mirar-te un cop i un altre
amb els ulls ploraners
que ens quedem així per sempre
com si ja no canviés res

Vull que vinguis i no marxis 
quan despunti la claror
que ens desvetllem ben a la vora
com si això fos més que un joc
ai com si tot fos més que un joc

Bonica, bonica, bonica, bonica

Dóna'm la mà bonica dóna'm la mà 
dóna-me-la