Borratxo i perdut
Assegut al llit, mirant per al finestra,
veig un nou món que se'm descobreix.
Colors de flors reguen la carretera
i soletat al cor per un sentiment.
Passo el portal, surto cap al carrer,
creuo la frontera dels meus ulls.
Camino sol però no hi ha camí,
camino trist i sense destí.
Perdut enmig d'aquest món que m'observa
on no veig res del que tinc davant.
No sé perquè les paraules no sonen
i no entenc res del que puc escoltar.
I estic perdut
i em sento molt malament.
I estic perdut
i m'esgarrifa el sentiment.
I no sento res, ni el meu propi pes,
res no tinc al cap, i el tinc molt espès.
I no sento res, ni el meu propi pes,
res no tinc al cap, i el tinc molt espès.
Vaig cap al bar, em trobo al David,
no sé ni què em diu però ja li ric.
Demano un kintu, m'encenc un cigarru
i les paraules ja em tornen a passar pel cap.
En demano dos més i miro al carrer,
la gent va depressa: "deuen tenir fred!"
N'arriben tres més i en demano cinc.
Ara truca el Dani: "que ja estic venint!!"
S'aixeca el Palau i en demana sis més,
i ara va el Xuma i no vegis quin merder.
El Ramon i el Pablo no volen ser menys,
fem un Sant Ilari... "Ja hem perdut el seny!!!"
I estem borratxus
i estem molt millor.
I estem borratxus
i quina sensació...
I no sento res, ni el meu propi pes,
res no tinc al cap, i el tinc molt espès.
I no sento res, ni el meu propi pes,
res no tinc al cap, i el tinc molt espès.