Bosc salat
Però no és sempre pla el mar ni és sempre la lluna plena, canvia la pell de les serps i la de les sirenes. I creixen les muntanyes i minven les marees i jo em vaig llevar un dia i vaig canviar d'idea. I ara vull viure amb tu a la vora del mar, i olorar la pell tendre que el sol no ha daurat, i llepar-te la sal de les orelles, pujar-te el vestit i que duguis trenes, i baixar per elles fins el fons del mar, i amb un escafandre pujar algo de menjar, i fer-te el sopar amb una bona picada d'all julivert i l'oli bo dels teus pares. Però no és sempre pla el mar ni és sempre la lluna plena, canvia la pell de les serps i la de les sirenes. I creixen les muntanyes i minven les marees i jo em vaig llevar un dia i vaig canviar d'idea. I ara vull viure amb tu a la vora del mar, i olorar la pell tendre que el Sol no ha daurat, i llepar-te la sal de les orelles, pujar-te el vestit i que duguis trenes, i baixar per elles fins el fons del mar, jo volia viure sol dins un bosc salat.
Autor(es): Albert Aromir