Bressol
El meu xiquet té soneta,
soneta, i no pot dormir-se,
sa mare li cantarà
catorze cançons o quinze.
Nono, li canta la mare,
nono, fillet del meu cor,
tanca els ullets vida meua,
tanca els ullets i dorm.
El meu xiquet és l'amo
del corral i del carrer,
de la fulla de la parra,
de la flor del taronger.
Ja plora el xic,
que li han furtat
la piloteta que s'agüelo
li ha comprat.
El meu xiquet té soneta,
l'agüela l'adormirà,
el gitarà en lo llitet,
fins allà mitjan vesprà.
Autor(es): Popular