Bungalou
però al calendari del mecànic,
a més d’una noia que va amb topless,
es veu que estem a gener.
El mecànic parla del mal temps,
i ell torna en si, al cru hivern.
Ha decidit arreglar el cotxe i, sense pressa,
dirigir-se cap al bungalou,
molt a prop de Salou.
Vol estar sol.
Arriba, i el primer que fa
és prendre un carajillo
que li crema el paladar
i la paciència.
Se li trenquen les ulleres de sol
i això el posa de molt mala lluna.
El neguit li obre els ulls amb quatre escuradents,
el ventilador del sostre cau a trossos,
és molt lent penjar l’hamaca,
significa massa esforç,
els dos arbres semblen dos sequoies,
i tot ho veu monstruós.
Potser que prengui un còctel sota l’ombra
d’un desmai i pensi: “noia de Hawaii,
on és el teu pai-pai?”
Quan surt el sol,
s’aixeca i diu que ja n’hi ha prou,
i lloga un patí, pedala fort a cor què vols,
amb els dos braços fa una botifarra,
acomiadant-se de la petroquímica,
i se’n va mar endins a pescar,
amb la companyia santa
d’uns quants pelicans.
A Salou no hi ha pelicans,
però ell s’inventa el què calgui
per tirar com sigui endavant,
sempre endavant.
Autor(es): Roger Puig