Burro!
Compte amb el que et diuen
Que els poetes ho escriuen
Sols estic bé quan m'enganyen
Després quan somric ho faig sense ganes
M'ho trague i em senc el rei
El rei dels inútils!
Neurones cabudes em cremen el cap
I ara camine amb el cap acatxat
No vull anar a espai ni caminar d'esquenes
Tampoc vull que tot siguen penes
Visc acceptant que tu dictes les regles
I imaginant que ja no poses pegues
Em fa mal el cap, se m'unflen les venes
I esperes sentat que el pi faça peres
I de tu… i de tu què?
I de tu sols he aprés a beure Whisky sec
Pau eres burro
per què te la flipes?
Vull portar-ho al bé però no puc més
Açò pot amb mi, açò pot amb mi
Arribats ací ja no tinc altra que polsar reiniciar
Ara sols em queden els arbres i el vent de les teues paraules
Els murs que tapen les cases i els plors que conten escenes
Em rebenta que regues faroles i que no t'il·luminen de veres
No puc acceptar qui eres, significa viure d'esquenes
Sempre la mateixa roda, fes que descarrile o jo em ratlle i em tire
Canvia de direcció almenys, no pots! vas en vies de trens
Jo preferisc el burro! Doncs sí que eres burro!
I de tu sols he a aprés, he aprés a no fer res
No puc comprendre perquè em trobe en este estat.