Buscant el demà
He creuat contrades
resseguint el bell paisatge.
Rere un toll, rere un trencall,
he buscat el teu esguard.
He escrit versos al farcell
del meu bagatge.
I ara encara enyoro
un matí de cel daurat.
S'ha fet llarga la distància,
i un tant més ple l'equipatge.
Són les pedres del camí,
i el feixuc vell caminar.
I a força de somiar,
he omplert el meu cabàs
d'horitzons per dibuixar, ara és més a prop
I a força de cantar,
hem fet nostre els endemàs.
I no puc tornar, som a prop del nou demà.
De nord a sud, muntanya i mar,
palpant comarques.
Cantant tantes cançons,
a les places, als casals.
He voltat en va més de mil tardes
i ara sóc tan cansat, però anhelo llibertat.
He sofert callat aquesta meva malaurança.
He jagut en la foscor
amb el silenci sepulcral.
I a força de somiar,
he omplert el meu cabàs
d'horitzons per dibuixar, ara és més a prop
I a força de cantar,
hem fet nostre els endemàs.
I no puc tornar, som a prop del nou demà.
He sofert callat aquesta meva malaurança,
però he seguit tocant
amb el futur com a estendard.
I a força de somiar,
he omplert el meu cabàs
d'horitzons per dibuixar, ara és més a prop
I a força de cantar,
hem fet nostre els endemàs.
I no puc tornar, som a prop del nou demà.
Autor(es): Jordi Montañez