Cada cosa té la llum
i si mires del revés també trobaràs foscor.
Cada cosa amaga un altra
i eixa altra amaga el món,
i darrere el món s'amaga
la primera cosa, o no?
Així tenim que la vida
es recerca, ai, constant,
i el que es para en el camí,
ai, que siga a investigar,
dóna igual allò, el que siga,
però no hi ha que parar,
mira al món seré i en calma
i aleshores, a rodar...
en la terra plena de tot...
dels enigmes quasi quotidians
del mirar encès dels amants,
d'històries que sempre esperen començar.
Un pardal que vola al sol i un altre que està tornant
és el cicle de la vida, tan senzill com respirar.
naix, a la muntanya, un riu
que més tard allí plourà
és el lloc on tu naixes
el mateix quan moriràs.
És la llum que arriba al cor i el cor trencat de llum
és el camí de la vida, comences i acabes nu,
és l'estranya diferència
entre la mort i l'amor,
és la rara diferència
entre l'odi i la flor
en la nit plena d'encís...
de secrets i misteris antics
melodies d'un arbre feliç
i viatgers amb llegendes de vida.
Autor(es): Néstor Mont