Camí de la font
Poc a poc s'esquitxa, del saber de la seva àvia.
La Judit s'adona que està ben xopa de sons que són tresors,
i riqueses i canta aquesta bella cançó,
d'aquella fadrina que va anar a la font.
La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d'aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.
Tralaralà, larala, laralà la
Tralaralà, larala, laralà la.
Al passar prop del molí
troba algú que l'esperava,
troba el fill del moliner
que li fa la mitja rialla.
Tralaralà, larala, laralà la...
Si em donessis un clavell,
jo te'n donaria un altre.
Si tu em fessis un petó,
jo te'n tornaria quatre.
Tralaralà, larala, laralà la...
Quan arriba de la font
li botzina així sa mare:
- Molt trigaves a tornar !
- És la font que a penes raja.
Tralaralà, larala, laralà la...
- Molt despentinada vas!
- És que el vent m'ha escabellada.
- Molt enfarinada véns!
- És la pols que aixeca l'aire.
Tralaralà, larala, laralà la...
- Jo no veig que faci vent
ni que aixequi pols tan blanca!
- Aquí dalt potser que no...
allà baix fa un altre oratge.
Tralaralà, larala, laralà la...
Autor(es): Apel·les Mestres/ De Calaix