Caminant entre elefants
deixant enrere un hivern immortal,
hem caminat entre elefants
amb por que no ens trepitjaren,
i ara som l’ocell
que escapa de la gàbia per a veure el món
per tornar i canviar des de baix
tot allò que semblava malalt,
amb la determinació del més valent
i amb la fràgil poesia d’un altre temps,
amb tota la ràbia de l’època moderna,
d’on som, del nostre racó,
farem de l’estima la nostra rutina
i d’aquesta ferida que mai cicatritza
el far que ens guia.
Il·luminant com mai la nit del temps,
amb art disparem el demà,
la seva gàbia caurà.
Alliberant la força per moments
la història és guerra
i nosaltres els nous soldats.
Corruptes, fills de putes,
tontos del cul, inútils, porcs!
Anàveu donant lliçons…
Cara dures!
Mentre saquejàveu el fons públic.
Cara al melic tot el dia,
us importa un “bledó” la misèria
us importa un “bledó” la tristesa
de les mares que no tenen peles
per no poder omplir les neveres.
Il·luminant com mai la nit del temps,
amb art disparem el demà,
la seva gàbia caurà.
Alliberant la força per moments
la història és guerra
i nosaltres els nous soldats.
Autor(es): Inèrcia