Cançó amorosa


Voldria ser mariner
i dur-te a la meua vora;
la vela iria pel mar
com un cavall blanc que corre
el vent posaria olor
de fenoll entre les cordes
i 'ona es faria enllà
deixant el camí a la proa.

Passarien els vaixells
fent voleiar les banderes.
- Mariners cap on aneu
cap on aneu tan de pressa?
Potser cerqueu un tresor
perdut en la mar deserta?-
Passarien els vaixells
fent voleiar les banderes.

Jo els veuria com se'n van,
sense mica de recança.
Els teus ulls són mon tresor,
poc he cercar-ne d'altre.
Quina joia, al teu costat,
veure la terra allunyar-se
i seguir en les nits d'agost
les estrelles que es demanen!

On tu girares l'esguard
el vent hi portaria, t'escoltarien la veu
els peixos i les gavines
els focs ardents de Sant Elm
a dalt dels pals s'encendrien
i veuries que el teu pas
la terra i el mar sospiren.


Autor(es): Tomàs Garcés,Paco Muñoz