Cançó d'amor núm. 2
Amb tantes mogudes ja no sé com dubtes
que el futur és negre i saps qui en té la culpa
tiren la pedra i després amaguen la mà
espera i veuràs com començaran a rodar caps
jo ho sé i tu ho saps, jo ho sé i tu ho saps
Com més m’aproximo, és quan més t’estimo
fugim del desastre i buscaré un bon sastre
que em cusi un vestit fet a mida pel casament
després de tot potser no estarem tan malament
tu i jo eternament, tu i jo eternament
Autor(es): Joan Colomo