Cançó d'anar a la mar
i veure com li va,
ella et parlará
i pot ser dirà:
-Avui no em trobe bé
tinc mal el fons,
m'ixen taquetes negres
em dona por,
em diuen cementeri,
jardí begut,
però encara sóc mar,
no fossa comú
i malgrat d'alguns...
-Tinc platges amb ciment
en construcció,
la vora que s'esborra,
perd el control;
és com si fóra déu
per a l'estiu;
la civilització
vol menjar-me tota,
què et pareix a tu?
-Quan vingues a pescar,
què pescaràs?;
quan vingues a nadar,
en quina aigua?
Vullguera tindre força
per a aguantar
la societat, el fem,
caçes de balenes,
Titanics i "Cup's"
Si vols vindre a la mar
i veure que tot està,
escoltarem el plany,
les ones plorant...