Cançó de bressol
Faig dolçor de la tristesa
per mi, per tothom.
I del dolor, en faré trons
per a les nits en què dormi sol.
Descansa aquest cor incansable
vora el foc que encen la nit.
Tems el silenci, l'abraces,
ple de dubtes, pors i neguits.
I si vénen maldades
esper que trobis recer.
Vés fent camí
per on vessen les llagrimes
els qui han triat no morir.