Cançó de la lluna grisa
era la mort
en la barqueta
del seu bressol.
Lluna de draps
damunt la Mònica
lluna malalta
que duc penjada
de la memòria.
I ja sortia
la lluna estranya,
equivocada,
de la Joana.
A on m'esperes,
lluna enrunada
com el meu pare?
Són moltes llunes
d'un mal viatge,
però pagades
per les felices
llunes romàntiques
de Tenerife,
els clars de lluna
-que no esperava-
dels cinquanta anys,
les nits d'amor,
llunes de te
rere el turó
fosc de Forès.
De tantes llunes
deixa la vida
en la mirada
la lluna grisa.
Autor(es): Joan Margarit,Xavier Ribalta