Cançó del comte Arnau
La comtessa està asseguda,
al seu palau,
se li presenta a la cambra
el comte Arnau.
- Deixeu-me endur una filla
muller lleial,
que amb mi passarà les penes
que estic passant.
- Així com les heu guanyades,
valga'm Déu val!,
tot sol, com pogueu, passeu-les,
comte l'Arnau!
- Obriu-me el finestral que fa un bon dia,
deixeu que em toqui una miqueta el sol,
veig l'aglevat i veig la rodalia
i algun ocell menut que trenca el vol.
Jo he anat sempre, pel mig o per les vores,
damunt dels lliris o damunt dels fems,
el meu cavall m'ha pres totes les hores
i per mirar-me el món no he tingut temps.
No em dolen els punyals ni els trets de fona,
ni la sang ni el deliri ni el basqueig,
em dol no haver sabut passar una estona
reposant amb la pau d'això que veig.
És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!...-
Autor(es): Josep Maria de Sagarra/ Popular,Xavi Múrcia