Cançó del raier
dins un rai nasquí,
ma esposa és raiera,
raier vull morir.
Lo bon temps del fadrinatge,
lo passi fent de cuer
més com tinc seny i coratge,
prompte em feren davanter,
D'eix cavall de la ribera,
prenc la brida barroera,
i als torrents i a la ribera,
vaig dient: Pas al raier!
De les bigues que he enraiades,
se'n farien galions,
galions per les armades,
de deu regnes i nacions:
pins i faigs duc cada dia,
d'avetars no en deixaria,
fins i tot enraiaria,
les muntanyes a crostons.
Tot baixant rais a la plana,
cinquanta anys hi he baixat,
que és un rai la vida humana,
en té deu cada tramat:
i davalla fugitiva,
rodolant de riba en riba,
fins que al mar sens vora arriba,
de la fonda eternitat.
Autor(es): Jacint Verdaguer,Mossèn Josep Tàpies