Cançó d'esperança
sencera al pit la duc
i em consumeix sentir-la viure a penes
amb un respir afadigat...
Això vaig dir un dia, fa temps...
Però avui,
torna a reviure l'esperança.
Però avui,
batega el cor i ja no es cansa.
Ha pujat gent
amb nova sang i amb nova vida,
que amb gest valent
ha obert camí d'una embranzida.
Anem deixant
aquella espera que ens marcia.
I va guanyant
el nostre esforç de cada dia.
I va creixent
a poc a poc la nostra espiga.
I dóna el vent
nova llavor la terra antiga.
aquells camins que vàrem prendre
i que de sobte van morir
són un record cobert de cendra i cal seguir...!
El caminant
que va de pas, com tots nosaltres,
sap que vindran
nous caminants, i després d'altres.
Entre tots fem
aquesta pàtria viva i forta.
Ja no pensem
que per colgar-se, trista i morta.
Autor(es): Josep Maria Andreu,Lleó Borrell