Cançó necessària

Jordi Montañez


Que cantin, que ballin, que diguin, que no tinguin por.
Aquesta vergonya que portem al cos!
Que es moguin, que pensin, que siguin el batec del món,
una esperança amarada al cor.

I encara ens calen revolucionaris
dels nostres dies, que encenguin la nit,
d'aquests temps nostres que estan morint.

I encara falten revolucionàries
cridant futur, que siguin els pits
nodrint la vida amb el seu present
i el mateix anhel que us cantem avui.

Que es plantin, que lluitin i estimin, que diguin que no,
que trenquin silencis i murs de presons.
Que plorin, sentin i cantin la veu de la gent,
que afrontin tempestes amb la cara al vent.

I encara ens calen revolucionaris
dels nostres dies, que encenguin la nit,
d'aquests temps nostres que estan morint.

I encara falten revolucionàries
cridant futur, que siguin els pits
nodrint la vida amb el seu present
i el mateix anhel que cantaven ahir.
Avui com ahir.