Cap estel
només vull oblidar-te enmig de pluja i fang
tants dies compartits no han servit per recollir,
tot allò que ens vam prometre.
He fumat massa, em costa respirar,
m'assec al banc d'aquella plaça, on tot va començar,
i miro cap al cel, no hi brilla cap estel,
perdo el temps pensant en tu.
Per què enlloc d'oblidar-te
s'escurça la distància que em separa del desig
de ser amb tu, que em fa creure
que algun dia estarem junts.
N'estic fins els ous de sentir-me sol,
potser alguna dona fàcil, em tregui d'aquest pou,
tants cossos a la nit, vagant sense destí,
són un d'ells que faig aquí?
Em mossego les ungles per no posar la mà allà on no em demanen,
això és una jungla on tothom el que hi viu no entén el que passa,
això és massa, massa cru massa leig, massa dur pel que hi és! I tu? On ets?
L'has ben fumut! El futur que t'espera ja et troba a faltar,
estàs plena de penes que et pengen del cap,
cap on vas? de què vas? vas deixar-me plantat i te'n vas oblidar!!
Autor(es): Pere Crim