Cap Prim
per adornar les aigües de la mar,
quan desitjava fer aquelles illes
que nomenem les illes Balears,
una roca menuda abraonant-se a terra
es va resistir
no més deies que mai més seria illa
que s'estimava molt més quedar-se
en terra
ella volia ser Cap tota la vida.
Son tantes les gavines que dormen
en el recer amable del Cap Prim
de tantes plomes blanques és de neu
quant ve la nit
i mentre l'illa de la mona
dolçament guarda el seu dormir.
Diuen que el déu Neptú feu un somriure
en escoltar la dèria d'aquell cap
i el va deixar quedar-se sempre a viure
i el deixí fer la seua voluntat.
Però al moment les roques que ho
escoltaven feren un crit
la rebel·lió sacsà tota la Marina
des del Campello a Dénia els caps
s'alçaren
i el cap Prim cridava fort d'alegria.
I quan Eivissa que és a prop pregunta
si els caps mai no se'n han penedit
és el Cap de la Nau qui li contesta
per damunt de l'illot del Bergantí:
"Crec que això de ser illa en mig de
la mar es molt important
quan a demés vius en bona companyia
però s'estimem tant la gent de la Marina
que acceptem de bon grau ser caps
de per vida".
De dalt del cap de Sant Antoni
els vents del món fan un sospir
la cala Blanca i l'Arenal diuen que sí,
que feu molt bé quedant-se a terra
el petit blanquinós cap Prim.
Autor(es): Paco Muñoz,Enric Murillo