Capvespre
Tarda, quieta tarda
fus del fil dels anys
planava dins l'aire
la boirosa flaire
d'un alè estrany
dormien les aigües
un somni expectant
i del cel rajava
com pols batejada
la llavor més gran
tarda, quieta tarda
nus del punt de creu
silenciosa pedra
i l'home que resa
humil baix-relleu
Autor(es): Enric Barbat