Carretera nova
on passàvem les hores les nits d’estiu
Eren els temps
de parlar per no dir res,
de cerveses sense fi
sota els estels
era insultantment fàcil ser feliç
Sol a la carretera després dels anys
La vida s’ha tornat un lloc molt estrany
I he recordat
assegut sobre l’asfalt
esquerdat i abandonat
com l’esperit
que tantes nits aquí havia brillat
I veig, molt lluny, els llums de la ciutat
I veig, molt lluny, els llums de la ciutat
Autor(es): Solé