Cervera ja no és Cervera
que és una gran capital.
Tenim la font de la Roca
i la carretera Real.
Ara portaran les llums,
tot lo món tindrà una pera,
i les bruixes fugiran
i faran cap a Traiguera.
Antes, p'a dur un cànter d'aigua,
pegaven moltes patades,
d'allà baix d'enmig la rambla
hasta el carrer de les Parres.
Ara anirem a dur aigua
tenint la cassola al foc
i l'oli no es cremarà
perquè la font està a prop.
Ara anirem a dur aigua
i el nóvio li durà el cànter,
i pel camí li dirà:
–Xica, jo penso en casar-me.
–Ja li ho direm a ma mare
i vorem lo que mos diu.
–Si ta mare diu que no,
una atra s'alegrarà.
–Tu en atra no et casaries
perquè penses molt en mi.
Ja saps lo que t'ha volgut
i el de més no t'ho vull dir.
Moltes gràcies a l'alcalde
i al poble que l'ha ajudat,
que per portar l'aigua al poble
molts bancals han travessat.
Me despido de Cervera
i de l'alcalde major,
i de Manuel Forés
que és fill de Benicarló.
Autor(es): Popular