Com a la espera d'un nou Crist
Es veu trànsit entre els núvols, des de el vell ferrocarril
Són històries ja viscudes, per poetes dels camins…
Deixant lluny la ciutat, i els seus canvis de destí…
La princesa està esperant-me, el seu cabell es torna gris
I de cop! Vies noves fent carril!
Ja no valen les promeses, quan no es poden complir…
La guitarra parla sola, quan hi poses el sentit!
I les notes fan acords, que despullen el teu seny…
Com fantasmes dintre teu, que revelen sentiments…
Aquells ulls que em miraven,
Sense haver-nos mai vist…
Les paraules sense so, com a l’espera d’un nou crist!
És pretén fer la justícia, en els llibres hi és escrit!
Són lleis que s’han fet velles, i pocs homes les han vist!
La guerra és escampada, tot aquest odi és com l’avís!
Un estat d’emergència! Quan ja res cobra sentit…
I de cop! Nous pensaments sense avís!
Tornar al seny i l’esperança, amb mil raons per ésser fort.
Masses cops hem vist de prop, els uniformes sense cor…
I banderes defensades, per ideals que van morint…
La sang escriu passatges, a on el dolor es el motiu!
La gent d’un cantó a un altre…
Amb la mirada amb sentit trist!
Les paraules sense so, com a l’espera d’un nou crist!
Tenia tota la raó, aquell que un dia em va dir…
Que dintre d’un blues viatjava, tot el que podries dir…
Amb les sabates ben gastades, de la pols dels camins…
La guitarra com bagatge, d’una vida amb sentit
I tothom d’un cantó a un altre…
Cercant l’amor, i el que vol dir…
Les paraules sense so, com a l’espera d’un nou crist!