Com la primera nit
la teva veu dient un nom
ets un perfil dibuixat
entre les ombres de la nit.
El so de la pluja al celobert
recorda el marc inexistent
d´una pintura al descobert
on no hi figuro.
Desfes-te els cabells com la primera nit
intenta enganyar-me has de fingir
quan saps que sabem que l´amor ha fugit
cap a un altre llit.
Sota la llum d´aquell hotel
llavis humits d´un llarg adeu
t´apartaré i et miraré
entre les ombres de la nit.
La teva imatge impersonal
es desfarà damunt l´asfalt
com la subtil satisfacció
d´una victòria falsa.
Autor(es): Pep Sala/ Carles Sabater/ Joan Capdevila,Pep Sala