Com va ser que ens vam trobar
Hora de sesta, ardorosa
calda del fort de l'estiu:
cerco el resguard i la fresca
de l'ombradiu.
Nu sobre el llit, portes closes,
mitja claror, res no es mou;
sols una brisa s'escola
per l'ull de bou.
Deixo en suspens les cabòries
i m'abandono, indolent,
però una cremor peregrina
em don turment.
Mentre tal ànsia m'afoga
enterbolint-me els sentits,
sento que tusten la porta
els caps d'uns dits.
Ja m'he alçat de revolada
sols per conèixer qui és
que amb tanta finor contorba
el meu recés.
A l'entrefosc, just encara
furgo baldó i forrellat,
Venus mateixa les portes
ha esbatanat
Una atractiva donzella
se m'apareix al llindar:
li ha assignat Venus la gràcia
d'enamorar.
Ella es diu Flora, i bé ho sembla,
perquè el seu cos està en flor;
mel li regala la boca,
que dolç, el sò!
El meu palmell li afalaga
rodonament el genoll;
ella hi consent i s'enfila
fent-li escorcoll.
Sento glatir-li les sines,
tórtores parrupejant:
tot seguit que obro la gàbia,
surten volant...
Lliris, jacints, clavellines
s'han escampat sobre el llit;
totes les flors que hi florien,
les he collit.
Ella m'ha ofert la primícia,
jo li'n daré un bé de Déu,
si gaire no s'allunyava
de vora meu..
Autor(es): Anònim